Les persones amb ceguesa són socialment identificables per utilitzar bastó blanc o per la companyia d’un gos pigall. Ara bé, les persones amb baixa visió sovint no volen ser identificats com a tals, perquè psicològicament encara es compten entre les persones que hi veuen. A més, temen veure’s discriminats socialment si reconeixen la seva circumstància visual.
Des de l’Associació Discapacitat Catalunya: B1+B2+B3, consideren imprescindible que les persones en el 10% o inferior de resta visual (on se situa la ceguesa legal) vagin sempre amb el seu bastó, o el seu gos pigall, fins i tot quan la seva circumstància visual permeti moure’s amb relativa seguretat.
A les persones amb baixa visió (entre el 50 i el 10% de resta visual) consideren que els ajudarà molt tenir un sistema de reconeixement similar al bastó de cec, però diferent.
Cercant solucions: la plaqueta ‘Tinc Baixa Visió’
Han seguit l’evolució de diverses iniciatives al respecte: el bastó blanc curt, el bastó verd, la plaqueta identificativa alemanya (amb fons groc i tres cercles negres) i finalment la plaqueta identificativa ‘Tinc baixa visió’.
La iniciativa, sorgida a l’associació Begisare, parteix de la necessitat de les persones amb baixa visió de fer-se visibles a la societat i representa una escarapel·la amb un cercle verd delimitat per un contorn negre i, en el centre, un punt negre, al seu torn inscrit en una circumferència blanca amb el lema ‘Tinc Baixa Visió’ (o també en els altres idiomes oficials a Espanya).